Va començar fa deu anys fent pedalades de 30 quilòmetres amb els amics i aquest mes d’octubre serà un dels cinc escollits que participaran a Hawaï a l’Epic 5. Cinc Ironmans en cinc dies consecutius, un repte a l’abast de molt poca gent i que és la culminació d’un extens currículum de proves d’ultradistància. En aquesta entrevista Pep Sánchez ens parla de la seva afició i de com prepara un repte tant important com és l’Epic 5.

 

Com et vas iniciar en aquesta modalitat?
Ara he arribat a la meca del triatló però tot va començar amb la BTT fent pedalades de pocs quilòmetres i amb el temps et vas plantejant fer reptes més llargs. Fa uns deu anys que estic entrenant seriosament, però abans sempre havia fet alguna activitat esportiva: futbol i básquet de petit, coses de motor, enduro, cros… Sempre he estat bastant competitiu.

 

I com arribes a fer triatlons?
Comences a córrer, a nedar, que m’agradava molt, i descobreixes el triatló. I també els esports d’aventura, ja que vaig estar uns anys en un equip fent raids d’aventura a nivell nacional i internacional. Al final vaig anar a parar al famós Ironman, un triatló que consisteix en 3,8 quilòmetres nedant, 180 en bici i 42 corrent. A partir d’aquí en vas fent algun i l’any passat també vaig fer l’Ultraman al Regne Unit, una prova molt exclusiva on només hi anaven 30 participants i l’organització et tria a partir del currículum. No va per marques sinó que has tenir un nombre de curses finalitzades i una regularitat que et permeti acabar la prova. A totes aquestes proves et conviden però després t’has d’espavilar per anar-hi i mirar de trobar finançament amb els teus sponsors.

 

I aquest any et prepares per a l’Epic 5…
Sí, el fet d’anar a aquest Ultraman que et deia és potser el que m’ha donat més facilitat per anar a l’Epic 5, on només hi van cinc persones de tot el món. I les trien no pel nivell sinó pel seu currículum. Haver fet esports d’aventura i proves molt exigents de triatló és una barreja bona que m’ha permès accedir a aquesta prova tant exclusiva.

 

 

En què consisteix l’Epic 5?
L’Epic 5 es fa a Hawaï, que és on es va inventar l’Ironman. L’Epic 5 es fa a les cinc illes més importants de Hawaï i consisteix en fer un Ironman diari a cadascuna d’aquestes illes. Cada dia acabes l’Ironman, et traslladen a la següent illa, dorms el que pots i l’endemà a tornar-hi. El gran problema d’aquesta prova és que un Ironman pots trigar de 10 a 15 hores a fer-lo i no hi ha temps material per poder menjar bé a la nit o sobretot descansar bé. Aquest any el problema és el mateix tot i que han agilitzat una mica més el tema del transport i disposen d’un avió propi.

 

Què serà el més difícil que et trobaràs?
Bé, es tracta d’una prova molt bèstia i ja no es tracta de l’esforç físic, sinó de no lesionar-te. Per exemple, nedar i anar amb bici no castiga tant però córrer una marató diària que et destrossa i et pots trobar que un dia no puguis córrer sinó caminar i la cosa s’endarrereixi. La idea és arribar fresc, amb ganes de competir i de patir i intentar-ho fer el millor possible.

 

T’has pogut informar de les característiques de cada Ironman?
Cada Ironman serà diferent dependent de l’altimetria de l’illa, del desnivell, del clima que ens trobem, de com estigui el mar…per exemple, l’any passat un tram es va haver de fer en una piscina per la presència de taurons al mar. Però tot plegat no se sabrà fins que hi arribis. A més quan marxi d’aquí ja farà fresca i allà farà molta calor, hi hauré d’anar 4 o 5 dies abans per aclimatar-me bé, poder entrenar una mica…

 

Quin és l’objectiu a l’Epic 5?
L’objectiu és acabar, serem cinc persones i com a mal pitjor seré cinquè. A més jo corro per un equip, ‘Where is the limit?’, i el cap d’aquest equip, Josef Ajram, és qui va guanyar la primera edició, fent 58 hores. Jo crec que tinc opcions de fer-ho bé, però és clar no sé el nivell de l’altra gent. No sé ni qui són ni quin nivell tenen, no sé el que em trobaré.

 

Com es prepara una prova tant dura com aquesta?
L’estic preparant com si preparés un Ironman, ja que qualsevol entrenador que consultis et dirà que això està fora dels límits que poden preparar fent un entrenament de 20 a 30 hores setmanals, 3 o 4 hores diàries. Però fer cinc Ironmans consecutius, això s’escapa del normal ja que en teoria una prova d’aquestes et deixa destrossat per 15 dies. És una lluita mental que no es prepara. Per exemple hi haurà parts de l’entrenament que seran simulacres de cinc dies d’entrenament dur sense poder recuperar per preparar-me a nivell mental. El component psicològic és un 70% en aquest tipus de proves, ja que cada dia que em llevi estaré físicament destrossat…Però ja m’he trobat altres vegades que estàs fatal físicament però escalfes, comences i el cos acaba responent i ho fas…

 

Però hi deu haver uns pics d’entrenament?
Faré una mitjana de 20-30 hores setmanals entrenant però abans d’aquest repte tinc set curses més, concretament tres Ironmans espaiats en dos mesos i una prova molt dura que es farà a Mallorca al setembre que es diu Supersonic Man. En tres dies haurem de córrer 100 quilòmetres, uns 300 en bici i nedar-ne uns 25. Això serà 45 dies abans de l’Epic 5, serà l’última  prova de preparació. A més, també faré una prova d’ultrafons en ciclisme al circuit de Calafat, 24 hores seguides sense parar i també faré dues Ultra Trails que són curses de muntanya d’uns 100 quilòmetres…tot destinat a arribar amb la màxima forma possible i molt fresc a Hawai.

 

Quina serà la primera d’aquestes proves de preparació?
La pròxima prova important és el 12 de maig, un Ironman a Amposta on m’he proposat fer marca personal. Però s’ha d’anar fent tot pas a pas. Amb el meu entrenador, en Jordi Checa, no començarem a preparar l’Epic 5 fins al juliol, perquè sinó mentalment t’acabaries esgotant. Ell fa dos anys que em porta tota la planificació i sabem que proves d’aquestes s’acaben completant més per força mental que no pas física.

 

Cada vegada hi ha més afició per aquest tipus de proves…
Sí, la gent es motiva molt. En proves obertes on hi pot anar tothom, abans potser hi anaven 200 persones i ara hi ha 2.000 sol·licituds i has d’entrar en un sorteig per tenir plaça per una cursa que la inscripció val 500 euros, que no saps si l’acabaràs i que des de l’organització et poden dir que no per què tenen milers de persones més que estan esperant per anar-hi. És al·lucinant. Per exemple a l’Ultratrail del Montblanc, la gent ara es baralla per ser-hi quan fa quatre anys hi anava molt poca gent.

 

A què creus que és degut això?
Hi ha un creixement molt important de l’afició per la ultradistància, a la gent li agrada superar-se, els motiva molt…està molt de moda. Ara fa nou anys, quan vaig fer el primer Ironman, aquí a la comarca erem quatre gats i ara a cada poble hi ha expedicions per participar en una prova d’aquestes. També és un negoci molt gran, són proves cares de participar-hi…

 

Després de fer l’Epic 5, trobaràs nous reptes?
Sí, sempre hi ha coses, moltes proves diferents i que potser no són conegudes però les descobreixes i tens ganes de fer-les. Jo ja he fet Ironmans i un Ultraman i ara gràcies a l’equip que tinc, m’ha sorgit la possibilitat de fer aquesta prova tan exclusiva i s’ha d’aprofitar. Potser no és del tot saludable a nivell físic, perquè una prova així passa factura i potser després estaré 20 o 30 dies malament però vaja, ho faré segur. Si no arribo lesionat o hi ha algun impediment gran la faré, fins ara tot el que m’he proposat ho he acabat fent.

 

Què és el que més t’agrada de la teva afició per aquestes proves?
La veritat és que molta gent no entén el que faig. Principalment ho faig perquè m’agrada l’esport i sempre m’ha agradat superar-me a mi mateix. Vaig començar fent pedalades de 30 quilòmetres i penses: perquè no puc fer aquella travessa tant dura de 100 quilòmetres? Després comences amb duatlons, triatlons, arribes a fer un Ironman però sempre penses el mateix: perquè no puc fer més? La qüestió és anar marcant nous reptes. A vegades és casual, estàs navegant per internet, veus una prova i  penses: això és una bestiesa, no es pot fer… Però t’ho proposes, ho prepares bé i ho acabes fent…